Notes al programa
CONCERTO D’AMORE
Comencem el concert amb Concerto d’amore, una obra del neerlandès Jacob de Haan, pianista, trompetista i professor d’arranjaments musicals a l’Acadèmia Estatal de Música de Leeuwarden. Sovint és cridat de diferents països com a director convidat per a interpretar les seves obres.
Del seu repertori per a banda de concert hem triat una composició del 2005, en la qual coexisteixen tres estils diferents: la introducció ens ofereix una mena d’obertura barroca, després ens sorprèn un enèrgic fragment pop que finalitza en un adagio. Un motiu de l’esmentat Adagio es transforma en swing i ens condueix al final, d’estil, una vegada més barroc.
Concerto d’amore és una obra majestuosa, on les melodies i els ritmes circulen pels diferents instruments generant una mena d’entramat apassionat i ple de contrastos.
PUSZTA: FOUR GIPSY DANCES
Puszta és una suite de 4 danses gitanes que el compositor i pedagog belga Jan Van der Roost ha agrupat sota el títol de Puszta. Amb elles els hi agraïm la seva presència al concert de presentació de la Banda de dones de Catalunya, tot esperant que hagin gaudit del programa.
Aquesta suite es va generar el 1988 en unir 4 danses originals tziganes, però les melodies són originals no adaptades de danses preexistents. L’àgil orquestració és d’una gran riquesa sonora i permet que descobrim les diverses facetes de la banda simfònica de concert.
Puszta és una obra expressiva i vivaç que invita a la dansa i que recorda les Danses hongareses de Brahms i les Danses eslaves de Dvorák. I és que Puszta és el nom d’una gran pradera hongaresa on els gitanos sovint passejaven els seus cavalls salvatges. En ella, Van der Roost descriu els estats d¡ànim temperamentals, melancòlics i extravagant dels gitanos nòmades de l’est d’Hongria.
BENNY GOODMAN MEMORIES
En un estil totalment diferent, Naohiro Iwai, un mestre japonès de l’orquestració especialitzat en jazz, ens ha llegat una obra magnífica que recorda Benjamin David Goodman, clarinetista i director d’orquestra de jazz americà més conegut com a Benny Goodman o com a rei del swing, ja que juntament amb Glenn Miller i Count Basie és el més popular representant d’aquest estil del jazz i iniciador de l’Era del Swing.
Benny Goodman, nascut a Chicago fa més de 100 anys, resta a la memòria i Naohiro Iwai li dedica un tribut meravellós que consta de: Memories Of You, Don’t Be That Way, Stompin’ At The Savoy, Flying Home, Bugle Call Rag i Sing, Sing, Sing una de les interpretacions més famoses de Goodman que ha estat emprada en múltiples bandes sonores i obres de teatre i musicals.
THE CIDER HOUSE RULES/CHOCOLAT
Rachel Portman és una compositora britànica, principalment coneguda per les seves composicions cinematogràfiques. A destacar que va ser la primera dona que va guanyar el Premi Òscar a la millor banda sonora original el 1996, per Emma.
D’ella interpretarem fragments de dues bandes sonores que van ser nominades als Òscars el 1999 i el 2000: The cider house rules i Chocolat.
A la primera, Las normas de la casa de la sidra, la música s’infiltra perfectament a la pel·lícula, tot caracteritzant els personatges i les situacions tant a dins com a fora de l’orfanat dirigit pel Dr. Wilbur.
A Chocolat, la música potencia a la perfecció la història d’una dona que farà trontollar els principis dels habitants d’un petit poble francès.
La magnífica instrumentació atorga una paper principal a les trompetes i fa circular les melodies pels diferents instruments de la formació. Tot plegat, una obra de gran tendresa on no falten fragment de gran tensió sonora.
LORD TULLAMORE
Carl Wittrock és un clarinetista, violinista, compositor, director i pedagog neerlandès que ha dirigit força orquestres per tot el món i que ens ha deixat composicions memorables.
És el cas de la que escoltaran a continuació: Lord Tullamore, una magnífica obra composta el 2001. La composició ens transmet la visió que Wittrock té de la música folklòrica irlandesa i es constitueix com a una peça en tres parts molt variada.
Lord Tullamore conté fragments commovedors, desafiants i inspiradors, passatges de tècnica brillant al costat d’altres de calma lírica.
Tullamore és un petit poble d’Irlanda, un país de paisatges naturals increïbles i música de ball contagiosa. I això és el que la partitura transmet a la perfecció.
FATE OF THE GODS
Steven Reineke, trompetista, director, compositor i orquestrador nascut a Ohio, ens va deixar una composició plena de força però també de gran lirisme: Fate Of the Gods (el destí del déus). La va compondre el 2001 basant-se en històries de la mitologia nòrdica i dintre del gènere programàtic.
Aquesta impressionant composició relata la història de Ragnarok, és a dir, la batalla de la fi del món que els déus lliuraran liderats per Odin, els gegants de foc liderats per Surt i els jotun, gegants amb força sobrehumana liderats per Loki. Tothom morirà i pràcticament tot l’univers serà destruït en aquesta lluita entre les forces del be i del mal. Tot això ens ho explica a la perfecció la música de Reineke, així com el sorgiment d’un nou món idílic al final de la batalla.
Què hem de senti?
A l’inici, la creació del món,l’establiment de les forces del be i del mal.
Després el desenvolupament de la foscor, temes tètric que simbolitzen el déu Loki, la personificació de tot allò que és dolent.
El segueix una música relaxada que representa el Déu Balder, símbol de tot allò que és bo, pur i innocent.
Torna a aparèixer el mal i Heimdalt, sentinella dels Déus fa sonar la trompa, marcant el principi del fi. Des de tots els racons del món, déus, gegants, nans, dimonis i elfs cavalquen cap a l’última batalla. El món resta destruït menys un arbre, l’Yggdrasil, que progressivament retorna la vida al món.