La veu de l’ànima
La veritat no pot descansar encara que el silenci l’oculti. Les realitats són polièdriques però convé, a força de donar-li voltes, d’usar-la, de practicar-la, de compartir-la, aconseguir la seva forma esfèrica perquè sigui visible i contemplada des de qualsevol punt de vista.
A les Illes Balears vivim constantment una deterioració de la veritat quant a les realitats musicals en l’àmbit coral es refereix. S’amaga perquè l’excel·lència molesta. Com si aquesta fos exclusiva, excloent o aliena a qualsevol oïda, a qualsevol consciència, a qualsevol cor que sent. La inèrcia ha donat per bona qualsevol explicació. El temps, només el temps jutjarà amb mesura.
Són poques les comunitats autònomes d’aquest estat que no puguin presumir d’un cor professional per a les seves funcions simfònic corals, recitals, concerts i celebracions vàries, tant per a les altes cohorts com per a la plana societat. Balears podria ser una d’elles sinó fora perquè sí que ho té. Atès que les veritats es construeixen des de l’abjecta i interessada mentida, aquesta realitat o veritat s’oculta sistemàticament pels qui volen ostentar únicament el cim del món coral balear.
La veritat s’amaga perquè l’excel·lència molesta. Com si aquesta fos exclusiva, excloent o aliena a qualsevol oïda, a qualsevol consciència, a qualsevol cor que sent.
Des de la talaia que li facilita el silenci del sector, un cor amateur s’erigeix com a garant de l’excel·lència musical del cant compartit. I no s’equivoquen en la seva valoració com un cor amatuer pro, ningú el dubta. La Coral Universitat de les Illes Balears és un gran cor, però no un cor excel·lent. I aquesta afirmació no pretén restar importància a la seva impecable trajectòria. Molt al contrari, l’entitat és absolutament mereixedora de tots els elogis. Però un cor professional és una altra cosa, és una altra dimensió, una altra sensació, una altra veritat.
El silenci es reforça amb l’entestament de la Orquestra Simfònica de les Illes Balears que des de la seva veritable i excepcional excel·lència com a orgànic professional baixa un graó en la seva exposició comptant com a única opció amb un cor amateur per a les seves representacions professionals. No és paradoxal?
Si Balears no tingués un cor format per cantants professionals de primer ordre, formats en l’excel·lència, experimentats en diferents cors europeus de primer nivell, amb solvència i flexibilitat per a qualsevol repertori que se’ls pogués proposar, el criteri seria encertat per una qüestió d’exclusivitat, sense entrar en què altres cors amateurs de Mallorca i Menorca (malauradament, Eivissa i Formentera han dilapidat qualsevol opció) podria també entrar en la roda de ser cors residents de l’OSIB.
La fal·laç injustícia ve donada en tant que les Illes Balears compta amb un cor d’aquestes característiques, format per cantants professionals de primer ordre, formats en l’excel·lència, experimentats en diferents cors europeus de primer nivell, amb solvència i flexibilitat per a qualsevol repertori que se’ls pogués proposar, i tant la Coral UIB com l’OSIB ho saben.
On resideix l’interès en què aquesta informació no sigui coneguda? Baix quin criteri professional, musical i ètic s’oculta l’existència d’un cor excel·lent a les nostres illes? Els seus integrants han set membres i continuen col·laborant amb cors com a Cor Nacional d’Espanya, Cor de la Comunitat de Madrid, Cor de Ràdio Televisió Espanyola, Cor del Palau de les Arts, Cor de la Generalitat Valenciana, Rundfunkchor Berlin, Berliner Philharmonischer Chor o Capella Reial de Catalunya, entre d’altres.
La fal·laç injustícia ve donada en tant que les Illes Balears compta amb un cor d’aquestes característiques, format per cantants professionals de primer ordre, formats en l’excel·lència, experimentats en diferents cors cors de primer nivell europeu.
Els domesticats diran que els membres de La voix de l’âme (el nostre i únic cor balear professional inscrit en el registre d’associacions de les nostres illes) no està format íntegrament per cantors balears. I és cert. Tan cert com que no tots els membres de nostra Orquestra Simfònica de Balears ho són. Encara així, La voix de l’âme compta amb representació de les quatre illes.
Pot permetre’s la cultura balear aquest despropòsit? Què impedeix que podem gaudir d’un cor de primer nivell a les nostres illes? Qui ho impedeix?
Juan F. Ballesteros
Director de Cor